diumenge, 18 de març del 2012

MEGAN

Un tomb pel graffiti, el còmic i la videocreació amb 3r d'ESO.
Institut Martí i Franqués, curs 2011/2012.

L'activitat comença amb una visita de l'alumnat al mural de Megan de l'estació d'autobusos de Tarragona, amb un pauta d'observació a omplir per cada grup de treball.
http://www.caldodecultivo.com/news/recuerda-tu-promesa-de-megan-joana-abrines





Algunes de les observacions anotades per l'alumnat són:
 
Els seus dibuixos són tristos, li agraden els vaixells, en totes les pintures posa un triangle vermell, és molt creatiu, no és realista (per tant, és surrealista), expressa sentiments, fa servir colors molt vius i contrastos de color, combina imatge i text: “los elefantes fueron los primeros autobuses de la historia”, “los mayores siempre dicen que algun dia crecerás”, “tú también hablas cuando no dices nada”, és detallista.
Aprofitem també per apropar-nos a diferents llocs de la ciutat on podem observar altres murals de Megan dins del projecte DISPLAY, IV MOSTRA D’ART AL CARRER: http://www.visual-lab.info/display/edicio-4/463
Estem de sort perquè, al cap de pocs dies, aquests murals de Megan són substituïts per uns altres, degut al caràcter efímer de la mostra.


El primer treball de classe és individual i consisteix en fer un còmic (tira còmica o tira de premsa) inspirat en els personatges i/o situacions narrades per Megan. És aquest el nostre primer exercici de transferència de llenguatges, del graffiti al còmic:

Detall d'una de les vinyetes de l'Edu



Detall d'una de les vinyetes de la Laia


Detall d'una de les vinyetes de la Berta


Pol


Irene

 
Seguidament ens endinsem en un segon exercici de transferència de llenguatges, del còmic al micro-relat, amb la col·laboració de la professora de castellà Mª del Mar. Exemples de micro-relats escrits per l'alumnat, en petits grups de treball:

Todo empezó en la casita roja. Estaban pensando en cómo llegar a ese tren que les llevaría a un lugar donde nadie les encontraría, pero siempre fracasaban. De repente, vieron una enorme sombra y al acercarse reconocieron que era un pájaro. El pájaro se ofreció a llevarlos y, aunque tenían miedo, se embarcaron sin dudarlo. Mientras volaban por el oscuro cielo, notaban la brisa que les acariciaba la piel. Al fin llegaron a ese tren donde la aventura no había hecho más que empezar. Berta, Anna, Paula, Otger, Laia.

El paraguas que aquel elefante usaba no era un paraguas cualquiera, en lugar de proteger de la lluvia al elefante, lo que hacía era producir una tempestad de lágrimas que plasmaban su tristeza , tristeza producida por la opresión que sentía al ser un animal acostumbrado a vivir libre y estar reprimido por las paredes de aquella casa de la cual no podía salir.
El elefante, con el fin de librarse de la angustia que le producía estar encerrado entre esas cuatro paredes, pidió un último deseo. Y la muerte, lista como ninguna, se aprovechó de ello. Al cabo de unos minutos, el elefante volaba por los cielos a lomos de esa enorme ave y moría conducido por el deseo de libertad. Biel y Guillem.


“Sentado en un bote de madera,
sin saber dónde me encontraba,
pues lo último que recuerdo,
es que descansaba en mi cama.”
(FLASHBACK, ENTRAMOS EN EL SUEÑO)
Cuando amanece en una costa lejana, un pájaro emprende el vuelo. Solo, como siempre. No sigue bandadas de miles de golondrinas negras. Él es amarillo, y va solo, como siempre. Planea por encima de las azules aguas de un mar alborotado, donde las barcas de hundidas demuestran la existencia de una gran guerra. Vuela, él vuela y se distancia. A lo lejos ve a un niño desprotegido ante los cañones de las fragatas. No es sencillo saber hacia dónde debe ir.
Cuando el niño ya descansaba en su espalda, le murmura: “Nunca es demasiado tarde para volver a empezar”. Oscar y Pol.



I, per últim, il·lustrem cada micro-relat en format video, després de veure i comentar diferents exemples de videolits del lloc: http://videolit.org/ i també després de veure i comentar exemples d'il·lustracions de contes a: http://www.super3.cat/unamadecontes/


Aquí teniu una mostra dels videos fets per l'alumnat:

Oscar i Pol


Oscar i Pol. Fotografies del procès de creació del video.



Armine, Cristina, Jasmina i Marta




Laura, Edu, Luis, Irene i Juan



Alejo, Dani, Biel i Guillem



Rafa, Fidel i Víctor



Diana, Irene, Laura i David




Otger, Berta, Laia, Anna i Paula

En aquesta fase de l'activitat, aconseguim fixar data per trobar-nos un dia amb Megan a classe. L'artista ve expressament des de Barcelona  per a veure'ns i ens porta els esbossos originals del mural "Recuerda tu promesa" i del projecte Display. Els dibuixos pasen, d'una en una, per totes les taules de la classe sota l'admiració dels nostres ulls. Mentre escoltem l'explicació sobre la creació dels murals, des de la idea prèvia fins a la realització final, no se sent ni una mosca a la classe i, quan sona el timbre del canvi d'hora, ningú vol sortir a fer els 5 minuts de descans. És, realment, un moment màgic.









No només això, Megan ens explica també la seva trajectòria artística, des que era jovenet i estudiava al nostre institut, fins al dia d'avui. A l'institut se sent com a casa seva i se'l veu feliç de compartir l'estona amb nosaltres. Com que ens reparteix tríptics del mural de l'estació, tothom vol un autògraf seu i també ens fem una fotografia de grup.




Alguns comentaris de l'alumnat:

Sobre Megan: “És una persona amb un gran esperit de superació, molt altruista i generós. Ens ha ensenyat el seu interior i ha vingut a ajudar-nos sense esperar res a canvi. Se’l veu molt tranquil i molt, molt professional” Pol, “Me l’imaginava més gamberro, però és realment un artista” Edu, “Té una ment sense fronteres. Aquest noi m’encanta!!! Em sento molt privilegiada de conèixer-lo” Irene, “Treballa molt dur per aconseguir el que es proposa” Armine, “M’han agradat molt els seus dibuixos perquè, tot i que ell diu que són esbossos, estan molt currats! Fidel.

Coses que hem aprés: “He aprés com un professional planifica un graffitti, com s’organitza el material i el pressupost, com combina el món surrealista i el real” Arnau, “De vegades les pintures surrealistes expressen millor els sentiments que les realistes” Cristina, “Per aconseguir alguna cosa s’ha de treballar constantment i lluitar per allò que vols” Luis, “Has de fer el que t’agrada i fer-ho amb tot el cor. Per mi, el Megan és un model a seguir perquè és, definitivament, com jo vull ser en el futur” Armine, “Has de creure en tu mateix” Berta i Anna.

Al dia següent, el DIARI de Tarragona va publicar la visita (27/4/2012):


El dissabte dia 28 d'abril acabem el projecte amb la realització d'una pintura mural al pati de l'institut en la qual col·labora Megan. La Irene comenta: "si m'haguessin dit que passaria tot un dissabte a l'institut, mai m'ho hauria cregut". En efecte, un grup d'alumnes de 3r d'ESO vam estar des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda pintant una paret de 35 metres de llargada per 1'60 d'alçada. Quina feinada, però quina satisfacció compartir-la amb tan bona companyia!










Aquí teniu el video de l'experiència. Gràcies Pol, per editar-ho!




L'experiència educativa publicada a la revista Guix:




L'article complet el trobareu al número de desembre de 2012 de la revista Guix.


L'experiència educativa es va compartir al III Congrés Educació Avui de la URV al juliol de 2013:





Aquesta experiència educativa es va exposar a l'Espai Jove Kesse del 22 de maig al 4 de juny de 2012, dins d'una mostra de treballs desenvolupats per l'alumnat de l'institut Martí i Franqués de Tarragona que prenien com a eix vehicular l'estació d'autobusos de la ciutat. Lectures plàstiques, literàries, antropològiques i socials s'entrellaçaven per generar un teixit educatiu interdisciplinari internivells, ja que el professorat proposava des de diferents disciplines i l'alumnat responia des de l'ESO i el batxillerat.
Cartell de l'exposició:



Algunes fotografies de l'exposició Diàlegs amb l'estació:









El paisatge de l'estació, creat a partir de minuts lumière enregistrats per l'alumnat de cultura audiovisual:


Gràcies, Joan Mestre, per la teva col·laboració!

El dia 10 de juny de 2013 anem a buscar el primer premi de la categoria d'educació secundària obligatòria del concurs EL CAC A L'ESCOLA pel nostre projecte: Un tomb pel graffiti, el còmic, els micro-relats i la videocreació. FELICITATS A TOTS/ES!



Relació de centres i treballs premiats: http://www.cac.cat/web/premis/escola/guanyadors.jsp?OTM%3D&MQ%3D%3D&MTA%3D&QUNDSU9OX0hJU1RPUklDTw%3D%3D


Mëgan torna a col·laborar amb nosaltres en La Marató del desembre de 2015, pintant un altre mur de l'institut:





Gràcies Mëgan, sempre et rebrem a l'institut amb els braços oberts!