Exercicis de reflexió plàstica sobre diferents qüestions socials que afecten a la nostra vida i als nostres comportaments socials, primer de batxillerat, tècniques d'expressió i cultura audiovisual, institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2013/2014.
El nostre referent més immediat: Mirall Lifestyle.
El projecte DISPLAY a Tarragona, amb les intervencions plàstiques de Mirall Lifestyle:
Mirall Lifestyle crea dibuixos per incrementar l’autoconeixement i l’acció conscient, tant dels individus com de la societat.
Objectius específics del projecte educatiu "REVOLUCIÓ D'IDEES":
. Reflexionar sobre
diferents qüestions socials que afecten a la
nostra vida.
. Fer servir l’expressió
graficoplàstica per comunicar idees pròpies.
. Establir vincles
entre l’art més actual i el treball de classe, descobrint l’expressió
artística com a experiència de vida.
Trobada de Pere Isern amb l'alumnat de primer de batxillerat
de tècniques d'expressió i cultura audiovisual, desembre 2013:
Breu resum de la xerrada d'en Pere:
A l’inici de la xerrada, en Pere diu als alumnes
que ells són els joves pel canvi. De bon començament, els diu que són
socialment molt importants perquè estan aquí per canviar el món, que el món té
uns patrons caducats, pensats pels altres, i que ja és hora que els joves pensin
un món nou.
Parla també de l’art. Creu que ara toca parlar
de les coses invisibles, dels pensaments i les emocions. Creu fermament
que la comunicació visual és capaç de produir canvis en la societat i que amb aquesta xerrada posarà una petita llavor
en tots nosaltres que donarà el seu fruit. Fa
referència a Kandinsdy i la seva piràmide social en la qual l’artista se situa
justament en la cúspide, com a pensador, un pensador al qual li preocupa més
l’ànima o l’essència de la persona que no pas el pensament material.
Durant el col·loqui final, en parlem sobre la moda, la publicitat, l'obsessió per la imatge personal... Sobre l’escola i les situacions d’ensenyament i
aprenentatge, Pere creu que el tema clau de treball a l’escola hauria de ser
allò que ens fa vibrar. Jo mateixa pregunto en veu alta què podríem fer perquè
les classes no siguin avorrides. L’Ana diu que fer-les més participatives. La
Laura diu que hem de deixar que l’alumne s’expressi. Mar diu que quan un profe
es posa a nivell de l’alumne és una bona classe, que podem aprendre tots uns
dels altres. L’Ana diu que cal valorar l’esforç del profe, el seu entusiasme,
que et prepari coses, sortides… David vol saber si els dibuixos d’en Pere són
consells, però Pere li contesta que és una tendència. Agust opina que el
moviment before-now és cíclic,
universal i canvia segons l’època.
Altres referents compartits a classe abans de començar a treballar:
Mr. Wonderful
Banksy
Alguns dels primers esbossos elaborats per l'alumnat, després del col·loqui amb el Pere:
Esbossos de Verònica, Agustí i Xavi
Treballant amb retoladors sobre paper i també amb l'ordinador:
Alguns treballs definitius:
David fent un dels seus dibuixos a la pissarra
Laura
Un recull dels dibuixos fets per l'alumnat:
La posada en comú:
Una part de l'alumnat implicat en el projecte:
L'exposició dels dibuixos a l'institut, gener 2014:
El nostre grup de Facebook, espai virtual de comunicació entre alumnes, professores i Pere:
Algunes de les respostes més interessants
de les entrevistes fetes als espectadors de l'exposició:
1. Quin dibuix t’agrada més? Per què?
1.1.
El dibuix que m’ha
agradat més és el dels nois que estan a la classe i el professor pregunta i
respon el noi que la resposta no és correcta, i el noi que té la resposta
correcta no la diu perquè no confia en ell mateix. M’agrada perquè et dona una lliçó
molt bona, has de confiar en tu mateix sempre, perquè si no ho fas tu, no ho
farà ningú. M’agrada l'exposició perquè els dibuixos tenen gran part de veritat
i de realitat al mateix cop, i està expressat amb molta senzillesa (Alex, 20 anys).
1.2.
Todos aquellos que tienen mejores calificaciones
son destacados sobre aquellos que obtienen una nota mediocre, de manera que se
asume que sólo los primeros serán capaces de triunfar en la vida (alumna de 2n
de batxillerat).
1.3.
El que més m’agrada és “Error de fàbrica”, perquè
crec que es dóna molt el fet de creure descarrilat aquell que té una
sensibilitat diferent (16 anys, alumna de 1r de batxillerat).
1.4.
El del mòbil de 50 euros i el mòbil de 500 euros.
Perquè estic d’acord en que qualsevol telèfon mòbil, sigui de la marca que
sigui, tingui el prestigi que tingui, i valgui el que valgui, serveix per fer
la seva principal tasca: trucar. La resta d’utilitats són només capritxos (17
anys, alumna de 2n de batxillerat).
1.5.
“The wanted” , perquè avui en dia l’amor és una
cosa que costa de trobar (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.6.
El de les tisores tallant la imaginació, perquè és
una gran veritat (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.7.
El del govern on surt un xoriço, perquè diu la
veritat (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.8.
A mi m’agrada el de “Why not?” , perquè estic
farta dels estereotips (17 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.9.
A mi m’agraden tots el dibuixos, ja que
representen com és la societat en aquest moment i fan una crítica molt directa.
Heu fet un bon treball, nois! (17 anys, alumna del batxillerat científic).
1.10. M’agraden
tots, però especialment amb el que em sento més identificat és amb aquest en el
que es veu un nen i unes tisores que li estan retallant la imaginació, perquè
és un tema molt actual, i és el que ens està passant. M’agraden molt, us
podríeu animar i posar cartells per Tarragona, jajaja, alguns són molt
interessants (15 anys, alumne de 3r d’ESO).
1.11. La
veritat és que m’agraden tots perquè tots estan fets a consciència de la
societat d’avui, però m’agrada molt aquest que surt una televisió i una
espiral, com que la televisió ens menja el cap, sí, sí, és molt interessant (dona que feia una xerrada).
2. Hi ha algun dibuix amb el que no estàs
d’acord? Per què?
2.1.
Em semblen tots
correctes. Però potser els hi falta ser mes crítics, transmetre més (alumna de
batxillerat d’un altre centre, amiga d’alumna).
2.2.
Estic d'acord amb tots, veig
que tots tenen una relació certa amb el jovent d'avui en dia (Neus, 14 anys,
amiga d’alumne de l’institut).
2.4.
Con "Dinero, Salud y Amor". Porque creo que primero
debería ser el amor, la salud y por último, el dinero (alumna de 4t d’ESO).
2.5.
Sí, el de “Tipical Spanish”, perquè és una
generalització amb la que no estic d’acord, ja que no a tots els homes els agrada
el futbol, ni a totes les dones “Sálvame” (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
2.6.
El de les persones que tenen tatxat el cor i hi ha
una que és “error de fàbrica”, perquè la gent sent i pensa però sempre hi ha
l’”error de fàbrica” que no sent i no pensa (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
2.7.
Sí, perquè no fumi algú, ha d’estar feliç? (16
anys, alumna).
2.8.
No, perquè tots estan clavats a la realitat del
nostre món (16 anys, alumne).
3. Coneixes el treball de Mirall Lifestyle a
Tarragona? Què et sembla?
(molta
gent entrevistada no el coneix)
3.1.
L’he vist, i em sembla
una bona manera d’obrir els ulls i despertar el món (19 anys, germana alumna).
3.2.
Sí, i trobo que fa una feina molt interessant.
Cada dia em creuo amb (mínim) dues de les plaques on hi són els seus dibuixos,
i m’agraden molt (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
3.3.
Opino que l’art més divulgatiu és aquell que és
simple, però amb un rerefons que et fa pensar. I penso que, gràcies a això, les
seves crítiques de la societat s’han divulgat tan fàcilment (17 anys, alumna de
2n de batxillerat).
3.4.
Sí, molt bé, m’agraden molt els seus dibuixos i a
vegades et ratlles (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
3.5.
No, només de l’institut (15 anys, alumna de 4t
d’ESO).
3.6.
Sí, són molt curiosos i et fan pensar (16 anys,
alumna de 4t d’ESO).
3.7.
No, però sembla graciós (16 anys, alumna de 4t
d’ESO).
3.8.
Sí ho conec, he de reconèixer que m’agrada
moltíssim. Em sembla una bona manera de connectar amb la gent, tots els temes
que tracta tenen a veure amb els
comportaments de la societat, cadascun dels seus treballs transmet un missatge
important on sovint l’amor està molt present. Crec que és una manera de l’autor
de transmetre idees, per fer-ne una societat millor (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
3.9.
Sí que el conec i la veritat és que m’agrada molt,
esta molt bé que algú intenti conscienciar a la gent d’una manera diferent (17
anys, alumna del batxillerat científic).
3.10. Sí
l’havia vist, però creia que era un grafitti, no sabia que era famós (alumna de
2n d’ESO).
4. Creus que l’art pot canviar el món?
4.1.
Jo crec que el art
sí que pot canviar el món, ja que és una manera d'arribar a la gent des d’un
altre punt de vista, ja que l'art pot moure una gran quantitat de persones per
algun fet, com per exemple l'artista Spencer Tunick que retrata a més d’un
centenar de gent despullada (Alex, 20 anys).
4.2.
Considero que se le da
demasiada importancia al arte. Sólo hay que ver el dinero que mueve, pero esta
cantidad de dinero que genera me parece, hasta cierto punto, normal, ya que el
arte no lo tienen todos. No se fabrica en masa. Pero lo dicho, el arte tiene
demasiada importancia y no tiene una gran utilidad práctica en la vida. Debería
tratarse como un mero pasatiempo (anònim).
4.3.
Podría cambiar la mente de algunos, pero no de
todos (alumno de 4t d’ESO).
4.4.
Sí, más que nada el cine (alumna de 2n de
batxillerat).
4.5.
Sí. Porque si conciencias a la gente, podrías
influenciar para que cometan buenos actos (alumna de 4t d’ESO).
4.6.
Crec que l’art pot brindar-nos l’oportunitat de
veure el món des d’una òptica diferent, i, eventualment, fer-nos canviar
d’opinió o fer que ens parem a reflexionar sobre un tema (17 anys, alumna de 2n
de batxillerat).
4.7.
No, no crec que l’art pugui canviar el món sencer perquè l’art existeix des dels inicis d’aquest planeta i, si no l’ha fet
canviar des d’aleshores, no crec que ho pugui fer d’ara en endavant.
Però això no treu que cregui que
pugui canviar diferents sectors de la societat concrets. A mi, per exemple,
m’ha canviat i em canvia constantment. És un estil de vida amb milers de
vessants i racons. És una revolució contínua, un estil de vida més positiu.
En definitiva, crec que l’art pot canviar
persones, però no el món sencer, perquè cadascú les seves particularitats i la
seva manera d’interpretar-lo (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
4.8.
Sí, perquè pot expressar amb total llibertat
l’opinió de les persones i els seus sentiments (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.9.
Sí, perquè és una manera senzilla i original de
comunicar-se amb el món (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.10. Sí, sí
que ho crec, perquè obre la ment a tothom i és una manera d’expressar-se (17
anys, alumna de 4t d’ESO).
4.11. El millor
seria que sí, però malauradament no crec que sigui així (15 anys, alumna de 4t
d’ESO).
4.12. Sí, són
maneres de veure les coses i ens ensenya maneres de fer-ho (16 anys, alumna de
4t d’ESO).
4.13. Sí, l'art vinculat a l'acció social, pot generar
impactes en l'entorn. Genera reflexió sobre hàbits i formes de vida, augmenta
habilitats i estimula sentiments de pertinença i arrelament. Pot canviar la
vida de les persones i contribuir al seu desenvolupament humà (17 anys, alumna
de 2n de batxillerat).
4.14. Sí, però
és molt difícil, perquè tampoc la gent té intenció de fer-ho (16 anys, alumna)
4.15. Sí, és
clar. L’art pot fer canviar les persones i el món, si t’arriba al cor. 16 anys,
alumne.
Valoració personal de l'alumnat implicat en el projecte:
Esther
Que hem aprés...
Sobre Pere i Mirall Lifestyle:
“Gràcies a questa
experiencia he aprés que, amb dibuixos senzills, però amb un gran missatge, es
pot fer pensar a una persona” Montse.
“El fet de transmetre un missatge tan ampli, amb un dibuix
molt simple, és una paradoxa brutal” Mariona.
“Fue un poco
chocante cuando explicó por qué había dejado la publicidad, ya que yo tenía la
idea de trabajar en ello. Explicó que se basaba mucho en engañar a las personas
con el fin de vender. Aunque en parte ya lo sabía, no creí que hacía llegar a
tal punto como para dejarlo” Olek.
“Amb la seva història, vaig aprendre que no sempre el millor
és el més llest, que de vegades el més estrany, amb un pensament propi, és el
que veritablement té alguna cosa a fer i a dir” Laura.
“A la vida, com
a l’art, has de fer el que t’ompli, i no amollar-te al socialment imposat, ja
que, fins i tot en un món que presumeix de lliberal i modern com l’art, encara
queden molts retrògrades i gent antiquada que no s’ha adonat que estem al segle
XXI” Agustí.
“L’autor ha de pensar i després ha d’expressar,
dóna igual la senzillesa o no, la gent pot rebre el missatge i rebent-lo, dia a
dia, aquest s’implanta en la ment, el poder de l’art és increïble, realment”
(anònim).
“Todavía hay gente luchando para cambiar el mundo y
la manera de pensar de la gente, hecho que no mucha gente se atreve a hacer, no
todo el mundo está dispuesto a ir a contracorriente” Verònica.
“Si a tu t’agrada l’obra que has fet, l’has feta bé. S’ha de
confiar en un mateix i estar orgullós de la teva feina” Esther.
Sobre els
dibuixos fets:
“No ha sigut el típic treball del cole que et manen i el fas
sense ganes, sinó que ha sigut un treball on la teva opinió és el més important”
Berta.
“És un bon
treball per manifestar-te i desfogar-te” Loli.
“Ens ha
ajudat a pensar sobre el que passa al nostre voltant” Mireia.
“Hem sigut molt creatius” David.
“Hem pogut fer veritables obres d’art en minuts” Laura.
“Aquest
treball m’ha ajudat a valorar molt més l’art i el món d’una manera més crítica” Samira.
“Aquests
treballs, a tots, ens ha obert la ment” Verònica.
Sobre les
entrevistes:
“He visto que hay
mucha gente que piensa con el corazón, y eso me alegra, me hace pensar que
sigue habiendo personas sensibles, a pesar de todo.” Olek
Sobre el poder
transformador de l’art:
“Segurament
hem fet que almenys persones del nostre institut obrissin una mica els ulls i s’adonessin
del que està passat i que no pot seguir així” David.
“L’art pot començar una revolució i, entre tots, canviar el
món” Diana.
“L’art necessita radicalitzar-se perquè els temps avancen i
l’art, com la resta del món, s’ha de moure i tornar a impactar, perquè el que
sorprenia fa molts anys, ara ja no. Igual que fa milions d’anys sorprenia que
es pogués fer foc amb dues pedres, ara sabem que és normal i ningú s’emociona
amb això” Agustí.
“L’art pot fer que moltíssima gent pensi diferent, i això em
sembla molt bé, però els qui manen ja han estat manipulats anteriorment pels
seus predecessors, ja sigui per la publicitat, campanyes electorals, estudis
que limiten la llibertat d’expressió fins que aquesta desaparegui de l’individu,
etc.” Raül.
“El arte sí que
puede cambiar el mundo. Si conmigo pudo, con el resto también” Olek.
Abans de recollir l'exposició, fem venir el Pere a l'institut i li regalem un recull dels dibuixos fets amb una nota d'agraïment.
Alguns dibuixos de l'alumnat publicats a la contraportada de la revista de l'institut,
El dia 22 de març de 2014, compartim la nostra experiència en el 2n Congrés Híbrid entre Arts, Ciències i educació, Universitat de Lleida.
Article al Diari de Tarragona en relació al projecte DISPLAY, 28/9/2014:
Els dibuixos de Pere Isern a la pantalla de La Tabacalera, novembre-desembre 2014, Tarragona
El 15 de novembre de 2014 tornem a compartir l'experiència educativa "Revolució d'idees" al MACBA, a la "XXII TROBADA DE PLÀSTICA. Educació artística,
per a què?" organitzada per l'ICE de la UB. En aquesta ocasió, repartim el catàleg
Before Now a tots els participants de les jornades: http://www.visual-lab.info/sites/default/files/bloc/before_nowweb.pdf
El resum de la ponència el trobareu en el .pdf de la següent publicació digital de l'ICE de la UB: